Se advierte al usuario del uso de cookies propias y de terceros de personalización y de análisis al navegar por esta página web para mejorar nuestros servicios y recopilar información estrictamente estadística de la navegación en nuestro sitio web. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar su configuración u obtener más información.

cerrar

Acaben amb èxit els treballs de restauració de l’obra “Visiones de España” de Sorolla

Després de cinc mesos de treball, l’equip de Bancaixa i la Hispanic Society of America han acabat les tasques de restauració de l’obra “Visiones de España” de Joaquín Sorolla, que es traslladaran a València per a la inauguració del nou Centre Cultural de l’entitat a finals de 2007. Esta serà la primera vegada que l’obra “Visiones de España” podrà ser vista al complet en el seu país d’origen, si bé, en vegades anteriors, alguns esbossos d’esta col·lecció ja han estat a Espanya.

També és la primera vegada que s’ha realitzat una intervenció integral dels llenços de Sorolla, i s’ha dut a terme amb el màxim respecte a l’obra original, mitjançant actuacions totalment reversibles i innòcues, encaminades en tot moment a mantindre la unitat cromàtica i la correcta lectura de les obres. Estos treballs han permés descobrir nombrosos detalls ocults per la brutícia ambiental.

Prèviament a la intervenció de les obres, un Comité Tècnic, en el qual ha treballat el restaurador de la col·lecció privada de Bancaixa, Vicente Ripollés, va elaborar un informe que va determinar les condicions en què es trobaven les obres, i que va permetre avaluar la manera i els mitjans per desenvolupar la manipulació i el trasllat definitiu.

Les obres es trobaven en un bon estat de conservació, pel que els treballs de restauració han estat limitats a neteja, a excepció d’alguns retocs menuts. L’exposició està formada per 14 llenços de grans mides (quasi setanta metres d’amplària per tres metres i mig d’ altura), que van ser encarregats el 1911 a Sorolla per l’hispanista nord-americà Archer Huntington, per a decorar una de les sales de la Hispanic Society, que es va fundar a principis del segle XX amb l’objectiu de donar a conèixer la cultura espanyola als Estats Units. Esta sala, en un principi projectada per a ser una biblioteca, finalment va quedar convertida en la “Sala Sorolla”.

El cost del projecte ascendeix a uns dos milions d’euros i les obres en el seu conjunt estan assegurades per valor de més de 100 milions d’euros.

Anàlisi de l’estat de conservació de les obres

En primer lloc es va realitzar una anàlisi dels materials utilitzats per Joaquín Sorolla a fi d’elaborar un informe-diagnòstic de l’estat de conservació de la capa pictòrica, el suport-tela i els bastidors dels 14 llenços. En els casos en què estos es trobaven debilitats en els seus extrems, es van col·locar bandes o cantells de tela per reforçar-los (sempre reversibles), consolidant el perímetre de l’obra, i facilitant amb això el posterior muntatge sobre el bastidor.

L’estudi de l’obra pictòrica de Sorolla es va dur a terme des del punt de vista de l’anàlisi científica, utilitzant tècniques analítiques que aportaren informació objectiva sobre els materials utilitzats. En este sentit, la Unitat d’Arqueometria de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València (ICMUV) va realitzar durant una setmana les primeres anàlisis de pigments de les obres mitjançant fluorescència de raigs-X dispersiva en energia (ADXRF). Es tracta d’una tècnica analítica no-destructiva que no necessita la presa de mostres i que està integrada en un mòdul portàtil que permet realitzar les anàlisis en el mateix lloc on s’exposen les obres. Les anàlisis d’EDXRF es van realitzar en les sales d’exposicions de la Hispanic Society of America, del Museu de Belles Arts de L’Havana (Cuba) i del Museu de Belles Arts de València, i van permetre catalogar la paleta de pigments de Sorolla en una incipient base de dades usades en l’ expertització d’obres del Museu de Belles Arts de L’Havana, dubtosament atribuïdes a Sorolla. Estes anàlisis van aportar un important suport tècnic als processos d’adequació i neteja.

Intervenció

L’estudi previ va determinar el bon estat en què es trobaven les obres. Estes s’han mantingut in situ des de la inauguració de la seua pròpia sala el 1926, realitzant-se periòdicament treballs de conservació preventiva. No obstant això, a pesar d’este manteniment, les pintures acusaven partícules sòlides i brutícia superficial que havien anat acumulant-se de manera inevitable al llarg de tots estos anys. En alguns llenços s’apreciava la descohesió de la pel·lícula pictòrica en zones concretes que han hagut de ser intervingudes per a evitar danys majors.

També es van observar velles intervencions de caràcter puntual en diverses zones dels quadres. Estes es van realitzar seguint les pautes del taller de restauració de la Hispanic Society of America.

Així, doncs, es va decidir dur a terme un treball d’eliminació de la brutícia superficial i també una neteja més profunda mitjançant procediments no agressius, utilitzant-hi en tot moment solucions enzimàtiques i dissolvents de molt escassa penetració i elevada volatilitat. Per a això, després de consolidar els suports, es va procedir a eliminar les diverses capes de cera aplicada a manera de consolidació en anteriors intervencions. A continuació es va netejar la pel·lícula pictòrica i, posteriorment es va realitzar l’estucat de les faltes de pintura i la reintegració cromàtica diferenciada de les faltes.

Finalment, per a l’acabat final, es va decidir no aplicar cap tipus de vernís a fi de respectar l’estat primigeni de l’obra, ja que Sorolla no va arribar mai a envernissar-les.

Descobriment de detalls ocults

Els treballs de restauració han permés descobrir nombrosos detalls ocults fins ara com a conseqüència de la brutícia ambiental acumulada i les restes de cera pictòrica. Després de l’eliminació d’ambdós, els restauradors han pogut comprovar la lluminositat i brillantor dels colors utilitzats per Sorolla, i l’existència de diversos centímetres de pintura original oculta a les vores laterals de dos dels fragments que componen el panell “Castilla. La fiesta del pan”. Així mateix, després de la neteja dels quadres, es poden apreciar amb major perceptibilitat entre altres molts detalls, un personatge dalt d’una palmera en la pintura “Elche”, o el fum del cigarro del personatge a cavall que es troba a la dreta del panell “Sevilla. El encierro”.

La restauració ha permés saber també que els llenços de tela industrial tenen diversos grossors, que la tela de “Sevilla. Els toreros” va ser preparada artesanalment o que els bastidors estan fets de fusta de pi del nord de Nova York i no han patit cap atac d’insectes xilòfags.

Mapa web | Política de cookies

© Bancaja, 2006 - 2012. Todos los derechos reservados.